Qualsevol excusa és bona per trobar-nos les tres per fer alguna coseta d'scrap. I evidentment per berenar. Tot i que, aquest darrer vici, ens l'haurem de plantejar si no volem haver de canviar els diners que invertim a l'scrap pel gym.
El que més em costa del blog...és saber què escriure-hi. Però tinc la sort de tenir una gran amiga (la qual va ser la primera destinataria de la meva primera postal d'scrap) que em va dir que la filosofia d'un blogger era simplement escriure. Com que això d'escriure no se'm dona massa bé, procuraré trobar un terme mig...no escriure per escriure, però si escriure i penjar algunes de les meves cosetes.
Com que el món virtual és una de les portes principals de l'scrap, també intentaré recollir i suggerir enllaços de coses boniques...per a qui li pugui interessar!!
Una abraçada
Sam | 7 de desembre del 2010, a les 20:43
oeoeoeoeoeeeeee!!! ´
la veritat és q no tens terme mig, no.... tres posts de cop, ja,ja!
com afectada pel tema berenar, em sembla bé que ens ho replantegem... però no per la propera trobada: que us he portat pastissets d'Alcanar expressament, joooo!!!